Histórico de noticias Tel. 93 205 83 83

Posicionament de FECETC a la reunió celebrada el 27 de Juliol al SOC com a resultat de l’anterior celebrada el 9 de Juliol 2012.

Les polítiques de foment del treball per a persones amb discapacitat i la incorrecta distribució dels recursos a través de la conferència sectorial està portant al sector a un estat de crisis insostenible que es veu agreujada per la manca d’estabilitat econòmica que constantment ens transmet l’administració el qual impedeix una mínima planificació per a gestionar els CET i garantir la sostenibilitat.

La proposta de distribució de fons pel foment d’ocupació de persones amb discapacitat exposada pel Departament d’Empresa i Ocupació a través de la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals, ha provocat el rebuig majoritari del sector, degut a l’incompliment de compromisos legals amb els CET és a dir el 50% del SMI així com per la visualització de la manifesta incapacitat que té la nostra administració per a obtenir el coneixement suficient dels sector per tal d’administrar correctament els recursos existents.

Actualment,  les persones amb discapacitat no sols han de demostrar la seva capacitat sinó que a més i al marge de la seva capacitat han de demostrar el col·lectiu al que pertanyen.

Rebutgem completament la proposta de distribució de recursos i reclamem el compliment estricte del 50% del SMI tal i com està legislat, serà a partir d’aquesta xifra (dons els diners hi son) que podrem organitzar polítiques de suport amb aquelles persones amb una major dificultat per a desenvolupar una tasca productiva.

 

1.- No podem admetre una proposta que implica una discriminació negativa d’uns col·lectius enfront d’altres.

És inimaginable pel mon de la discapacitat que els recursos destinats a mantenir un lloc de treball per a persones amb discapacitat siguin diferents pel fet d’estar etiquetat en un col·lectiu o en un altre.

El mon de la discapacitat sempre ha reconegut la diferència de capacitat entre unes persones i unes altres i per aquests motius els recursos destinats al manteniment del lloc de treball poden i han d’estar complementats en aquells casos de persones que puguen estar dins del mon del CET precisen un suport especial.

És incomprensible que s’engeguin polítiques discriminatòries que afecten a col·lectius per el sol fet de l’ etiqueta o nom de la seva discapacitat sense aturar-se ni un moment a utilitzar els paràmetres de la seva capacitat.

2.- El compromís de l’administració radica en mantenir el 50% del SMI tal i com està legislat i aquest és l’objectiu irrenunciable del sector. Tampoc passem per alt el compromís de dotar aquells suports que precisen algunes persones i que a Catalunya els tenim establerts en els nivells 1 i 2 dels USAP.

A partir d’aquest punt de partida és quan haurem d’entrar en la discussió si algunes persones a causa de la seva discapacitat precisen d’un suport especial.

Insistim en que el recursos per a complir el mandat del 50% hi son,  la Conferència Sectorial ha permès la reutilització de fons en principi destinats a formació al compliment de l’acord establert del 50% del SMI.

El Departament degut a la manifesta discapacitat que té per a valorar el que significa el concepte de col·lectius amb especials dificultats d’integració en el mon laboral i el concepte de l’especial dificultat que té una persona per a desenvolupar una feina ha estimat posar-se una vena als ulls i treure recursos compromesos per a mantenir un lloc de treball que actualment el desenvolupa una persona sorda o cega o amb esclerosis múltiple o amb una discapacitat física per a afavorir la contractació d’una persona amb discapacitat psíquica o mental completament al marge del nivell de capacitat de treball que té la persona.

Per a nosaltres, garantir la inclusió laboral de totes les persones amb discapacitat és l’objectiu que ens ha motivat per a estar en aquest sector i hem repetit en diverses ocasions que la forma més fàcil, més àgil i més solidària dins del sector per a garantir la no discriminació és mantenint uns percentatges en funció de tipus de discapacitat i del grau de cada persona, la situació actual del sector ens confirma que aquells CET que han evolucionat cap una plantilla amb varietat de discapacitat coincideix amb un alt índex amb els que hem evolucionat amb el producte o servei que realitzen  i amb millors expectatives de creixement.

Mai havíem vist un tracte discriminatori d’aquesta naturalesa, mai l’administració havia conduït al mon de la discapacitat a un enfrontament entre col·lectius.

Una vegada eliminada aquesta discriminació haurem d’engegar la discussió necessària, oberta i completa per  tal de millorar el model de CET dels propers 20 anys al marge de les pressions polítiques i de lobby que actualment tenim en el entorn.

Necessitarem posar sobre la taula, amb visió clara de la realitat de la població amb discapacitat que té el nostre país, de la seva capacitat d’integració i del volum de persones que precisen un suport especial i que aquest suport estigui encaminat a garantir la seva inclusió i no a mantenir situacions de privilegi, o centres no sostenibles o negociacions col·lectives que no permeten la continuïtat natural del sistema.